Les conclusions que trec d'aquesta pràctica portada a terme en forma de representació teatral són les següents:
- El Govern Central (a través del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports) no hauria d'iniciar aquest tipus de projectes sense contar prèviament amb el suport, o almenys amb l'assessorament, de la comunitat educativa. Aquesta pateix problemes molt més greus que atendre com la mancança de calefacció en els centres, les múltiples deficiències en les seues estructures o l'existència dels "barracons" (que per pròpia experiència puc dir que són un congelador a l'hivern, i un forn de cara a l'estiu). Necessites bàsiques que no estan cobertes i que tenen molta més urgència que la implantació de pissarres digitals a les aules.
-La Comunitat Autònoma (mitjançant la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats) hauria d'oposar-se a aquests projectes imposats de manera autoritària. Com a mínim caldria que, donades les circumstàncies on no queda altra alternativa que assumir les ordres del Govern Central, renegociar aquests de forma que els nous plantejaments permetessin implantar almenys part del projecte inicial de forma satisfactòria.
-Pel que fa a la implantació de les TIC a les aules pense que per una part és imprescindible que els alumnes aprenguen el seu funcionament atesos a què ens trobem en l'era del coneixement. Però d'altra banda aquesta nova era requereix una reforma en els objectius que ha de tenir l'educació, i em dóna la sensació que la forma que proposa aquesta pràctica d'introduir les TIC és tan sols un canvi visual i superficial sense cap repercussió real en l'educació. És a dir, canviar una pissarra normal per una pissarra digital o canviar els llibres de text i les llibretes per ordinadors portàtils no canvia res. Mismo perro con distinto collar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario