No sufráis más, pues aquí os traigo la tan ansiada respuesta. Para descubrirla, tan solo que tenéis que pinchar en la imagen.
jueves, 19 de noviembre de 2015
¿Cómo afecta la sociedad del conocimiento a la educación?
Seguramente todos y cada de uno de vosotros os preguntáis esto cada día de vuestra vida. Y obviamente, es algo que con toda seguridad os mantiene despiertos noche tras noche intentando dar respuesta a tan rocambolesca pregunta.
No sufráis más, pues aquí os traigo la tan ansiada respuesta. Para descubrirla, tan solo que tenéis que pinchar en la imagen.
No sufráis más, pues aquí os traigo la tan ansiada respuesta. Para descubrirla, tan solo que tenéis que pinchar en la imagen.
martes, 17 de noviembre de 2015
FRANCESC FERRER I GUARDIÀ
A l'assignatura de Pensaments estem estudiant els moviments antiautoritaris pedagògics, i pense que després dels últims esdeveniments ocorreguts a França, és necessari rescatar a autors com el català Francesc Ferrer i Guardià. És hora de cercar mètodes que ens porten a la pau entre els pobles, i sense dubte Ferrer i Guardià va fer tot el possible per a què així fora fins al punt de ser afusellat per l'estat opressor.
La guerra és una cosa massa present en l'actualitat per tot arreu del món i és una llàstima que ací a occident sòls hi pensem quan la mort ens toca de prop. Espere que aquesta tragèdia ens faja a tots replantejar-nos que ens ha dut a aquesta situació, i prendre les mesures necessàries per a posar-li fi. Començant, per exemple, per tirar fora a la colla d'assassins que hi tenim per governants.
Aquí teniu un breu resum d'ell que he tingut que realitzar per a la universitat. Espere us agradi, i sobretot el tingau un conter una vegada arribem a ser professors.
FRANCESC FERRER I GUARDIÀ. FUNDADOR DE L’ESCOLA MODERNA
ASPECTES BIOGRÀFICS
Naix el 1859 a Alella. Família d’agricultors ben assentats.
3r de 14 germans.
Fins al 10 anys va anar a l’escola del poble, on l’ensenyança tradicional i la disciplina li deixen un mal record per a tota la vida.
S’entenia molt bé amb el seu germà Josep i li agradava molt escoltar les històries que li contava el seu oncle sobre les conspiracions del general Prim sobre la monarquia.
Als 13 anys, Josep i ell denuncien al capellà del poble al Bisbat per intromissió als seus assumptes familiars. El pare, indignat, l’envia a treballar a una tenda de farina a Barcelona, al barri San Martí de Provençal, on al acabar la feina anava a estudiar a l’Ateneu Obrer, on coneix un altra realitat: Altres obrers com ell estudiant i auto formant-se a pesar dels horaris de la feina, i participava en les seues activitats.
* Va seguir una progressió filosòfica i ideològica de caràcter llibertari amb ideals progressistes. Va iniciar una etapa de reflexió on va llegir a Marx, Engels, Rousseau...qui són els sustrat de la seua formació llibertària.
Inicia una correspondència amb anarquistes i lliurepensadors de tot Europa. Escriu sovint a l’anarquista Piotr Kropotkin, qui defensa que el canvi social s’ha de basar en la formació dels individus i que l’educació es l’eina fonamental per aquest canvi.
Als 20 anys troba feina als ferrocarrils com a revisor de les línies que unien Alacant y Madrid amb França. (fent de intermediari amb els republicans exiliats). Organitza una petita biblioteca al tren per a que la gent es formara.
* Als 24 anys entra en contacte amb els masons amb la lògia “la verdad”. Coneix al introductor de la 1ª internacional a España, Anselmo Lorenzo.
(La masoneria al segle XIX defensa els ideals de la Revolució Francesa: Llibertat, igualtat i fraternitat. El moviment que actúa com a una ret internacional, s’oposa als moviments fàctics de l’església i a les forces dominants de l’estat.
Als 26 anys, participa en activitats insurreccionals com la que va protagonitzar el general Manuel Villacampa en Santa Coloma de Farners (1886). La seua conducta crea sospita i decideix exiliar-se a França, on per sobreviure va fer de vinater, va obrir un restaurant etc. Però sobretot continuà col·laborant amb els republicans exiliats i va arribar fins i tot a ser el secretari de Ruiz Zorrillas .
Queda desenganyat de la política francesa republicana, que era una política republicana burgesa, i torna cap a Espanya.
El 1901, obri l’Escola Moderna. Els seus mètodes pedagogs s’estenen per tot l’Estat. Moltes escoles el copien adoptant els seus mètodes.
31 de maig de 1906 l’Espanya Oficial estava de festa. Es casa Alfons XIII. Una bomba esclatà al Carrer Major prop del rei. Mateu Morrau, bibliotecari de l’Escola Moderna va ser el seu autor.
Ferrer va ser acusat de complicitat i el traslladen a la presó de Madrid sense tenir proves que el relacionaren amb l’atentat. L’acusaren de ser el instigador ideològic i de haver participat en altres atemptats.
Les forces repressores inicien en aquest moment una campanya de desprestigi i persecució cap als seus mètodes pedagògics i es tanquen les Escoles Modernes a Espanya.
El seu empresonament provoca una forta reacció de les forces progressistes europees. Liberals, lliurepensadors, socialistes, anarquistes etc. Es mobilitzen demanant la seua llibertat. Però no va servir de res.
El 3 de juny de 1907 començà el procés judicial que duraria 7 dies. Ferrer i Guardià va quedar en llibertat per faltes de proves.
Per açò, decideix allunyar-se d’Espanya i s’instal·la (s’exilia) un cop més a París.
Des de París continua ajudant als obrers de Barcelona a través del periòdic “Solidaridad Obrera” fundada el 1907. Aconsegueix la vertebració de tot el sindicalisme a Catalunya. Inicialment eren 15.000 afiliats, però inaugura un camí que els portarà a la CNT on el 1919 es troba tota la població obrera.
Defineix un sindicalisme d’ordre revolucionari que va més enllà de reivindicacions laborals i aspira a crear una nova societat.
El 1909 deixa Paris precipitadament perquè una neboda seua estava malalta.
26 de juliol esclata la Setmana Tràgica. 3 dies després corre la veu de que Ferrer i Guardià ha sigut vist a Premià de Mar cremant un convent ( tot i que a Premià no es va cremar cap convent). El 31 d’agost de 1909 el detenen acusat de ser l’instigador i el màxim responsable de la Setmana Tràgica.
El 9 d’octubre comença el consell de guerra contra Ferrer.
El 13 de octubre, a les 9.00hores, amb 50 anys, es afusellat a Montjuïc. El seu afusellament va desencadenar protestes a tota Europa. A la Toscana van declarar una Vaga General, i a Londres, Paris i Brussel·les es van fer manifestacions multitudinàries.
A Brussel·les, a Ferrer i Guardià, considerat un símbol de la llibertat de pensament, se li fa un homenatge per part d’alumnes i professors de la Universitat Lliure cada any.
La pressió internacional, més la crisi espanyola provocada per la guerra del Marroc i la setmana tràgica, obligaren al president a dimitir.
CONTEXT HISTÒRIC
1ª República Espanyola (Ferrer i Guardià tenia 14 anys) declarada el febrer de 1873. El Partit Federalista i Republicà de Pi i Margall, guanya les eleccions.
Fou declarada per una classe política que realment no era republicana, però obrí les portes a una mobilització dels sectors populars que posaren en perill l’ordre econòmic i social burgés.
No va durar ni un any. Colp d’estat del General Pavía. La restauració borbònica de 1875 desarticula e impedeix qualsevol alternativa política i social dels sectors populars i declara il·legal el moviment obrer internacionalista. Les associacions obreres passen a la clandestinitat; per evitar la repressió sòls quedaven dos opcions, o la clandestinitat o l’exili.
* Ferrer dona suport a la causa republicana i ajuda a les associacions obreres que actuen des de la clandestinitat. Cada vegada és més crític amb la postura de l’església que rebutja principis com els de la llibertat, l’expressió, de reunió i el sufragi universal.
La societat de principis del segle XX, es una societat on la situació dels treballadors era molt crítica. La jornada laboral era de més de 12 hores i vivien en condicions lamentables. La pobresa ho abastava tot. I la tensió social era evident.
La presència militar era constant.
Tot i que des de 1877 l’activitat sindical era legal, en la pràctica vivien una constant persecució i la repressió era cada vegada mes sistemàtica.
L’estat de Guerra era una amenaça recurrent i les manifestacions eren reprimides amb duresa.
Els obrers, es troben en un canvi de societat agrícola a una industrial ( que prompte serà de serveis). Treballen en condicions horribles d’explotació, de sous etc. Sovint han de protestar, de rebel·lar-se, però sempre perden i troben la solució en la cultura, és a dir, necessiten formar-se, ser homes cultes per guanyar la batalla, en la qual tenen la raó però no la força.
Això fa que poc a poc s’organitzen al voltant de sindicats.
La primavera de 1909, a Barcelona hi ha una vida molt intensa als barris, això afavoreix l’extensió i l’impacte de les campanyes contra la guerra al Marroc, motiu pel qual la majoria de cases es queden sense pares.
La guerra a Marroc, més el malestar de les classes populars cada vegada més radicalitzades, fan que “Solidaritat Obrera” convoqui una vaga general. Aquesta fou reprimida amb duresa. Es va declarar l’Estat de Guerra i es van tancar tots els periòdics que publicaren noticies sobre el conflicte.
26 de juliol esclata la Setmana Tràgica.
.jpg)
PENSAMENT EDUCATIU DE FERRER I GUARDIÀ
Lliure pensador, apassionat per la vida, la llibertat però sobretot per l’ensenyament. Pensava que l’educació era essencial per aconseguir la llibertat de les persones i l’emancipació dels pobles.
Pensa que per formar una societat lliure, amb una convivència de pau, això s’ha d’aprendre a l’escola.
S’ha d’educar als nens, però també als pares, famílies, mestres i a la ciutadania. L’escola ha d’estar oberta al seu entorn. La seua escola, fa activitats per a tothom. Els diumenges feia lliçons aprofitant els científics, intel·lectuals i escriptors acordes a la seua ideologia, on gent de totes les condicions socials acudien.
El seu pensament s’inscriu en el Republicanisme Federal, i aquest en l’inici del feminisme a Catalunya i Espanya. Ferrer i Guardià plantejà la necessitat de la formació i emancipació de la dóna.
Publica escrits criticant el model d’ensenyança estatal, segons ell Deu es substituït per l’estat, la virtut cristiana pel deure cívic, la religió pel patriotisme, la submissió i obediència al rei, aristòcrates i el clergat per l’acatament al funcionari, al propietari o al patró.
Entra en contacte amb els corrents educatius progressistes del segle XIX. Té contacte amb el pedagog anarquista Paul Robin, qui du una experiència educativa al orfenat que gestiona. Aquest recull nens del carrer i els ofereix una educació basada en l’afecte personal i amb el contacte amb la natura.
Adopta les propostes pel Comitè d’Ensenyament Anarquista en el que hi havia personalitats com Malató, Tolstoj etc. Les seues propostes eren un ensenyament respectuós amb la llibertat, per a la qual cosa calia suprimir la disciplina (que genera mentira), els programes (que anul·laven la originalitat) i les classificacions (que motivaven rivalitats i odi).
Els 3 dimonis de ferrer son la religió ( per la raó natural i la ciència), l’Estat (que qualifica d’opressor) i el capital (per el que ensenya les condicions laborals que degeneraven d’ell).
Creà la Liga Internacional per a la Educació Racionalista dels Infants. Pretenía impulsar l’ensenyament racional, científic, humanitari sobre la concepció dogmàtica tradicional. Insisteix en valors com la solidaritat entre els pobles, la pau, i tot el que pogués afavorir aquesta entesa universal. Personalitats de tota Europa i Amèrica s’apropen a aquest moviment, com la Belga Decroly o l’americàna Emma Common.
PRÀCTICA EDUCATIVA DE FERRER I GUARDIÀ: L’ESCOLA NOVA
- Racional i científica.
- Que desenvolupés l’autonomia dels infants.
- Sense exàmens, ni premis, ni càstigs. Però fomentava la disciplina dels infants.
- Coeducació de sexes.
- Es vetllava per la higiene escolar.
- Coeducació de classes socials.
- Laica i lliure.
- Fomentava la cooperació per aconseguir l’emancipació individual i col·lectiva dels seus alumnes i de la societat en general.
- Fomenta la curiositat. Els alumnes sortien a observar la natura, a conèixer els fenòmens físics i els processos industrials.
- Feia que s’interessessin per la vida de les persones. Com treballaven, com vivien, les condiciones dels treballadors. A més, açò havia de compartir-se, per la qual cosa s’escrivien amb nens i nenes d’altres escoles.
- Escola oberta amb activitats per a tothom.
Importància de la lectura. Textos i llibres triats amb cura com el cas de Las Aventuras de Nono de Juan Grave. Açò és una cosa totalment novedosa, perquè fins al moment els llibres de l’escola eren de preguntes i respostes que fomentaven la repetició i la memorització. Aquest és un llibre d’aventures on el nen es el protagonista.
L’aventura de l’Escola Moderna era la de viure, pensar i raonar. Molts dels seus principis, més de 100 anys després, continuen sent un punt de referència: coeducació social, missatge de laïcitat, el concepte d’ensenyança adaptada a la realitat.
El Butlletí de l’Escola Moderna era l’òrgan de premsa on explicaven el pensament pedagògic de l’escola, però també servia per publicar l’opinió dels nens i nenes.
Cal un nou coneixement per educar en la raó, en la llibertat i aleshores fa una crítica a l’escola actual, l’escola capitalista, i s’han d’oferir continguts alternatius per a una escola emancipatòria amb nous continguts i nous textos.
- Es presentaven els programes de l’Escola Nova.
- Estudis dels professors.
- Notícies del progrés de l’escola racional.
- Traduccions d’articles
- Ressenyes de conferències.
- El pensament dels alumnes.
Els moviments educatius, progressistes europeus i americans, veuen l’Escola Moderna un model a seguir. Els seus mètodes són una autèntica revolució i Ferrer i Guardià participa activament en la seua expansió. Va a trobades i congressos com ara el Congrés Internacional de Lliure Pensament a Roma, on :
- Crítica a la globalització del neoliberalisme.
- Noves fonts de coneixement.
- Noves lectures.
La guerra és una cosa massa present en l'actualitat per tot arreu del món i és una llàstima que ací a occident sòls hi pensem quan la mort ens toca de prop. Espere que aquesta tragèdia ens faja a tots replantejar-nos que ens ha dut a aquesta situació, i prendre les mesures necessàries per a posar-li fi. Començant, per exemple, per tirar fora a la colla d'assassins que hi tenim per governants.
Aquí teniu un breu resum d'ell que he tingut que realitzar per a la universitat. Espere us agradi, i sobretot el tingau un conter una vegada arribem a ser professors.
FRANCESC FERRER I GUARDIÀ. FUNDADOR DE L’ESCOLA MODERNA
ASPECTES BIOGRÀFICS
Naix el 1859 a Alella. Família d’agricultors ben assentats.
3r de 14 germans.
Fins al 10 anys va anar a l’escola del poble, on l’ensenyança tradicional i la disciplina li deixen un mal record per a tota la vida.
S’entenia molt bé amb el seu germà Josep i li agradava molt escoltar les històries que li contava el seu oncle sobre les conspiracions del general Prim sobre la monarquia.
Als 13 anys, Josep i ell denuncien al capellà del poble al Bisbat per intromissió als seus assumptes familiars. El pare, indignat, l’envia a treballar a una tenda de farina a Barcelona, al barri San Martí de Provençal, on al acabar la feina anava a estudiar a l’Ateneu Obrer, on coneix un altra realitat: Altres obrers com ell estudiant i auto formant-se a pesar dels horaris de la feina, i participava en les seues activitats.
* Va seguir una progressió filosòfica i ideològica de caràcter llibertari amb ideals progressistes. Va iniciar una etapa de reflexió on va llegir a Marx, Engels, Rousseau...qui són els sustrat de la seua formació llibertària.
Inicia una correspondència amb anarquistes i lliurepensadors de tot Europa. Escriu sovint a l’anarquista Piotr Kropotkin, qui defensa que el canvi social s’ha de basar en la formació dels individus i que l’educació es l’eina fonamental per aquest canvi.
Als 20 anys troba feina als ferrocarrils com a revisor de les línies que unien Alacant y Madrid amb França. (fent de intermediari amb els republicans exiliats). Organitza una petita biblioteca al tren per a que la gent es formara.
* Als 24 anys entra en contacte amb els masons amb la lògia “la verdad”. Coneix al introductor de la 1ª internacional a España, Anselmo Lorenzo.
(La masoneria al segle XIX defensa els ideals de la Revolució Francesa: Llibertat, igualtat i fraternitat. El moviment que actúa com a una ret internacional, s’oposa als moviments fàctics de l’església i a les forces dominants de l’estat.
Als 26 anys, participa en activitats insurreccionals com la que va protagonitzar el general Manuel Villacampa en Santa Coloma de Farners (1886). La seua conducta crea sospita i decideix exiliar-se a França, on per sobreviure va fer de vinater, va obrir un restaurant etc. Però sobretot continuà col·laborant amb els republicans exiliats i va arribar fins i tot a ser el secretari de Ruiz Zorrillas .
Queda desenganyat de la política francesa republicana, que era una política republicana burgesa, i torna cap a Espanya.
El 1901, obri l’Escola Moderna. Els seus mètodes pedagogs s’estenen per tot l’Estat. Moltes escoles el copien adoptant els seus mètodes.
31 de maig de 1906 l’Espanya Oficial estava de festa. Es casa Alfons XIII. Una bomba esclatà al Carrer Major prop del rei. Mateu Morrau, bibliotecari de l’Escola Moderna va ser el seu autor.
Ferrer va ser acusat de complicitat i el traslladen a la presó de Madrid sense tenir proves que el relacionaren amb l’atentat. L’acusaren de ser el instigador ideològic i de haver participat en altres atemptats.
Les forces repressores inicien en aquest moment una campanya de desprestigi i persecució cap als seus mètodes pedagògics i es tanquen les Escoles Modernes a Espanya.
El seu empresonament provoca una forta reacció de les forces progressistes europees. Liberals, lliurepensadors, socialistes, anarquistes etc. Es mobilitzen demanant la seua llibertat. Però no va servir de res.
El 3 de juny de 1907 començà el procés judicial que duraria 7 dies. Ferrer i Guardià va quedar en llibertat per faltes de proves.
Per açò, decideix allunyar-se d’Espanya i s’instal·la (s’exilia) un cop més a París.
Des de París continua ajudant als obrers de Barcelona a través del periòdic “Solidaridad Obrera” fundada el 1907. Aconsegueix la vertebració de tot el sindicalisme a Catalunya. Inicialment eren 15.000 afiliats, però inaugura un camí que els portarà a la CNT on el 1919 es troba tota la població obrera.
Defineix un sindicalisme d’ordre revolucionari que va més enllà de reivindicacions laborals i aspira a crear una nova societat.
El 1909 deixa Paris precipitadament perquè una neboda seua estava malalta.
26 de juliol esclata la Setmana Tràgica. 3 dies després corre la veu de que Ferrer i Guardià ha sigut vist a Premià de Mar cremant un convent ( tot i que a Premià no es va cremar cap convent). El 31 d’agost de 1909 el detenen acusat de ser l’instigador i el màxim responsable de la Setmana Tràgica.
El 9 d’octubre comença el consell de guerra contra Ferrer.
El 13 de octubre, a les 9.00hores, amb 50 anys, es afusellat a Montjuïc. El seu afusellament va desencadenar protestes a tota Europa. A la Toscana van declarar una Vaga General, i a Londres, Paris i Brussel·les es van fer manifestacions multitudinàries.
A Brussel·les, a Ferrer i Guardià, considerat un símbol de la llibertat de pensament, se li fa un homenatge per part d’alumnes i professors de la Universitat Lliure cada any.
La pressió internacional, més la crisi espanyola provocada per la guerra del Marroc i la setmana tràgica, obligaren al president a dimitir.
CONTEXT HISTÒRIC
1ª República Espanyola (Ferrer i Guardià tenia 14 anys) declarada el febrer de 1873. El Partit Federalista i Republicà de Pi i Margall, guanya les eleccions.
Fou declarada per una classe política que realment no era republicana, però obrí les portes a una mobilització dels sectors populars que posaren en perill l’ordre econòmic i social burgés.
No va durar ni un any. Colp d’estat del General Pavía. La restauració borbònica de 1875 desarticula e impedeix qualsevol alternativa política i social dels sectors populars i declara il·legal el moviment obrer internacionalista. Les associacions obreres passen a la clandestinitat; per evitar la repressió sòls quedaven dos opcions, o la clandestinitat o l’exili.
* Ferrer dona suport a la causa republicana i ajuda a les associacions obreres que actuen des de la clandestinitat. Cada vegada és més crític amb la postura de l’església que rebutja principis com els de la llibertat, l’expressió, de reunió i el sufragi universal.
La societat de principis del segle XX, es una societat on la situació dels treballadors era molt crítica. La jornada laboral era de més de 12 hores i vivien en condicions lamentables. La pobresa ho abastava tot. I la tensió social era evident.
La presència militar era constant.
Tot i que des de 1877 l’activitat sindical era legal, en la pràctica vivien una constant persecució i la repressió era cada vegada mes sistemàtica.
L’estat de Guerra era una amenaça recurrent i les manifestacions eren reprimides amb duresa.
Els obrers, es troben en un canvi de societat agrícola a una industrial ( que prompte serà de serveis). Treballen en condicions horribles d’explotació, de sous etc. Sovint han de protestar, de rebel·lar-se, però sempre perden i troben la solució en la cultura, és a dir, necessiten formar-se, ser homes cultes per guanyar la batalla, en la qual tenen la raó però no la força.
Això fa que poc a poc s’organitzen al voltant de sindicats.
La primavera de 1909, a Barcelona hi ha una vida molt intensa als barris, això afavoreix l’extensió i l’impacte de les campanyes contra la guerra al Marroc, motiu pel qual la majoria de cases es queden sense pares.
La guerra a Marroc, més el malestar de les classes populars cada vegada més radicalitzades, fan que “Solidaritat Obrera” convoqui una vaga general. Aquesta fou reprimida amb duresa. Es va declarar l’Estat de Guerra i es van tancar tots els periòdics que publicaren noticies sobre el conflicte.
26 de juliol esclata la Setmana Tràgica.
PENSAMENT EDUCATIU DE FERRER I GUARDIÀ
Lliure pensador, apassionat per la vida, la llibertat però sobretot per l’ensenyament. Pensava que l’educació era essencial per aconseguir la llibertat de les persones i l’emancipació dels pobles.
Pensa que per formar una societat lliure, amb una convivència de pau, això s’ha d’aprendre a l’escola.
S’ha d’educar als nens, però també als pares, famílies, mestres i a la ciutadania. L’escola ha d’estar oberta al seu entorn. La seua escola, fa activitats per a tothom. Els diumenges feia lliçons aprofitant els científics, intel·lectuals i escriptors acordes a la seua ideologia, on gent de totes les condicions socials acudien.
El seu pensament s’inscriu en el Republicanisme Federal, i aquest en l’inici del feminisme a Catalunya i Espanya. Ferrer i Guardià plantejà la necessitat de la formació i emancipació de la dóna.
Publica escrits criticant el model d’ensenyança estatal, segons ell Deu es substituït per l’estat, la virtut cristiana pel deure cívic, la religió pel patriotisme, la submissió i obediència al rei, aristòcrates i el clergat per l’acatament al funcionari, al propietari o al patró.
Entra en contacte amb els corrents educatius progressistes del segle XIX. Té contacte amb el pedagog anarquista Paul Robin, qui du una experiència educativa al orfenat que gestiona. Aquest recull nens del carrer i els ofereix una educació basada en l’afecte personal i amb el contacte amb la natura.
Adopta les propostes pel Comitè d’Ensenyament Anarquista en el que hi havia personalitats com Malató, Tolstoj etc. Les seues propostes eren un ensenyament respectuós amb la llibertat, per a la qual cosa calia suprimir la disciplina (que genera mentira), els programes (que anul·laven la originalitat) i les classificacions (que motivaven rivalitats i odi).
Els 3 dimonis de ferrer son la religió ( per la raó natural i la ciència), l’Estat (que qualifica d’opressor) i el capital (per el que ensenya les condicions laborals que degeneraven d’ell).
Creà la Liga Internacional per a la Educació Racionalista dels Infants. Pretenía impulsar l’ensenyament racional, científic, humanitari sobre la concepció dogmàtica tradicional. Insisteix en valors com la solidaritat entre els pobles, la pau, i tot el que pogués afavorir aquesta entesa universal. Personalitats de tota Europa i Amèrica s’apropen a aquest moviment, com la Belga Decroly o l’americàna Emma Common.
PRÀCTICA EDUCATIVA DE FERRER I GUARDIÀ: L’ESCOLA NOVA
- Racional i científica.
- Que desenvolupés l’autonomia dels infants.
- Sense exàmens, ni premis, ni càstigs. Però fomentava la disciplina dels infants.
- Coeducació de sexes.
- Es vetllava per la higiene escolar.
- Coeducació de classes socials.
- Laica i lliure.
- Fomentava la cooperació per aconseguir l’emancipació individual i col·lectiva dels seus alumnes i de la societat en general.
- Fomenta la curiositat. Els alumnes sortien a observar la natura, a conèixer els fenòmens físics i els processos industrials.
- Feia que s’interessessin per la vida de les persones. Com treballaven, com vivien, les condiciones dels treballadors. A més, açò havia de compartir-se, per la qual cosa s’escrivien amb nens i nenes d’altres escoles.
- Escola oberta amb activitats per a tothom.
Importància de la lectura. Textos i llibres triats amb cura com el cas de Las Aventuras de Nono de Juan Grave. Açò és una cosa totalment novedosa, perquè fins al moment els llibres de l’escola eren de preguntes i respostes que fomentaven la repetició i la memorització. Aquest és un llibre d’aventures on el nen es el protagonista.
L’aventura de l’Escola Moderna era la de viure, pensar i raonar. Molts dels seus principis, més de 100 anys després, continuen sent un punt de referència: coeducació social, missatge de laïcitat, el concepte d’ensenyança adaptada a la realitat.
El Butlletí de l’Escola Moderna era l’òrgan de premsa on explicaven el pensament pedagògic de l’escola, però també servia per publicar l’opinió dels nens i nenes.
Cal un nou coneixement per educar en la raó, en la llibertat i aleshores fa una crítica a l’escola actual, l’escola capitalista, i s’han d’oferir continguts alternatius per a una escola emancipatòria amb nous continguts i nous textos.
- Es presentaven els programes de l’Escola Nova.
- Estudis dels professors.
- Notícies del progrés de l’escola racional.
- Traduccions d’articles
- Ressenyes de conferències.
- El pensament dels alumnes.
Els moviments educatius, progressistes europeus i americans, veuen l’Escola Moderna un model a seguir. Els seus mètodes són una autèntica revolució i Ferrer i Guardià participa activament en la seua expansió. Va a trobades i congressos com ara el Congrés Internacional de Lliure Pensament a Roma, on :
- Crítica a la globalització del neoliberalisme.
- Noves fonts de coneixement.
- Noves lectures.
martes, 10 de noviembre de 2015
Air Track Factory!
Se m'ha ocorregut una idea meravellosa de com podrien les Institucions invertir els diners en coses que realment afectaren el benestar de la societat, i no en infraestructures tan innecessàries i mal fetes com per exemple el port d'Eivissa: una esplanada de formigó, senya identitativa de qualsevol obra realitzada per la tenebrosa factoria del Partit Popular on a part de passatger i fer "bonic" per als quatre mafiosos que atraquen en els seus mega yates, no serveix absolutament per res.
Imagineu-vos que invertiren els diners en parcs com el del vídeo, i que fora una activitat obligatòria durant les vesprades en contra d'estar a casa fent deures.
Sens dubte, un paradís per als nostres nens, i no tan nens, on desenvolupar les seues habilitats corporals i expressives. Sona bé, no? Ara imagineu-vos que tots els monitors foren de parla anglesa. Aprendrien anglés sense adonar-se'n! Ni trilingüisme ni asenades! AirTrack Factory!
Somiar, és gratis diuen.
Podeu vore més videos com aquest a la seua pàgina de Facebook,
Suïssa incorpora la formació musical a la seva Constitució.
Sovint em pregunte perquè Espanya, el nostre benvolgut país, es nega a avançar com a poble i manipulant l'orde natural de les coses, en volta d'anar cap al futur, nosaltres, més xulos que ningú anem cap enrere, com si volguérem tornar a l'edat mitjana.
Tal vegada tinga alguna cosa a veure, que mentre països com Suïssa, incorporen la formació musical en la seua Constitució, donant força i valor a una de les expressions artístiques més valuoses de les que disposa l'home, a Espanya no sols li resten importància dins del currículum tan avantguardista pel qual ens guiem, sinó que li donem importància i valor a una tradició anacrònica com és la de matar bous creant un nou cicle formatiu que ensenya a matar amb eficàcia i puresa. Quasi res.
Hauríem de seguir l'exemple de Suïssa, ja que la música és sense dubte, el llenguatge del nostre esperit. Allà on no arriben les paraules, arriba la música. La sensibilitat que ens proporciona la música de segur que ens ajudarà a expressar-mos millor, mostrar allò que tenim dins l'ànima, i així dirigir-mos cap a una societat més respectuosa i harmoniosa, que difícilment farem matant animals coma salvatges.
Aquí, podeu veure la notícia al complet.
Tal vegada tinga alguna cosa a veure, que mentre països com Suïssa, incorporen la formació musical en la seua Constitució, donant força i valor a una de les expressions artístiques més valuoses de les que disposa l'home, a Espanya no sols li resten importància dins del currículum tan avantguardista pel qual ens guiem, sinó que li donem importància i valor a una tradició anacrònica com és la de matar bous creant un nou cicle formatiu que ensenya a matar amb eficàcia i puresa. Quasi res.
Hauríem de seguir l'exemple de Suïssa, ja que la música és sense dubte, el llenguatge del nostre esperit. Allà on no arriben les paraules, arriba la música. La sensibilitat que ens proporciona la música de segur que ens ajudarà a expressar-mos millor, mostrar allò que tenim dins l'ànima, i així dirigir-mos cap a una societat més respectuosa i harmoniosa, que difícilment farem matant animals coma salvatges.
Aquí, podeu veure la notícia al complet.
viernes, 6 de noviembre de 2015
L'estupidesa humana.
Acabe de llegir aquesta notícia i se m'han posat els pèls de punta de pensar fins a quin límit arriba l'estupidesa humana. Resulta, que al principi del segle XIX, la moda entre la gent rica era millorar genèticament als gossos i feien competicions a veure qui guanyava.
I res, a modificar siga dit, és molt fort fins a quin punt hi han canviat alguns d'ells, però el pitjor és la cara de sofriment que se'ls pot veure en els ulls.
Vaig a fer un recull de totes les coses absurdes i sense trellat que passen al món, per al dia que jo siga mestre ensenyar-li-les als meus alumnes.
Així, espere que a poc a poc, any rere any haja contribuït de forma satisfactòria a una nova societat, formada per humans, i no per monstres com avui en dia.
Poder arribar a aquest punt, el de formar a persones segons l'ideal de societat i d'éssers humans que a mi m'agradaria que hi haguera en el món, és el que més m'entusiasma de ser mestre. M'imagine com en una fàbrica de ciutadans lliures i amb consciència, amb un total respecte i amor a qualsevol tipus de vida, i la veritat és que no puc esperar!
I res, a modificar siga dit, és molt fort fins a quin punt hi han canviat alguns d'ells, però el pitjor és la cara de sofriment que se'ls pot veure en els ulls.
 |
| Increíble |
Vaig a fer un recull de totes les coses absurdes i sense trellat que passen al món, per al dia que jo siga mestre ensenyar-li-les als meus alumnes.
Així, espere que a poc a poc, any rere any haja contribuït de forma satisfactòria a una nova societat, formada per humans, i no per monstres com avui en dia.
Poder arribar a aquest punt, el de formar a persones segons l'ideal de societat i d'éssers humans que a mi m'agradaria que hi haguera en el món, és el que més m'entusiasma de ser mestre. M'imagine com en una fàbrica de ciutadans lliures i amb consciència, amb un total respecte i amor a qualsevol tipus de vida, i la veritat és que no puc esperar!
martes, 3 de noviembre de 2015
Marina pide condicionar el sueldo de los docentes a la evaluación del centro
Enlace a la noticia aquí.
En primer lugar, estoy de acuerdo en que al igual que a los médicos se les exige una formación continuada, debe pasar lo mismo con el profesorado, así como que el mal maestro no puede cobrar lo mismo que el buen maestro. No obstante, me parece que el discurso de Marina esta mal enfocado. El problema de la Educación en España no esta precisamente en la calidad que tengan o no los propios docentes. Es más, con los escasos recursos con los que cuenta la educación pública, bastante hacen con intentar ejercer la profesión de la mejor manera posible.
Creo que el problema es mucho más grave y se basa en el propio sistema educativo, que si bien no paran de surgir nuevos modelos que intentan poner la educación en el lugar que les corresponde atendiendo a las necesidades reales que reclama la sociedad actual, este sigue estando mayoritariamente asentado en un modelo de escuela tradicional donde pesan más los conocimientos dictados por un currículum obsoleto, que en las competencias y habilidades que deberían adquirir los alumnos hoy en día.
Con lo que propone Marina, seguiremos repitiendo los mismos errores que nos han llevado a la situación actual. De nada sirve una educación basada en la memorización de conceptos una y otra vez, y que el alumno olvidará cinco minutos después de realizar el examen. Y si no es así, ¿cómo se pretende evaluar lo que han aprendido los alumnos? Todo va a depender de las notas académicas.
Además, creo que todo esto generará todavía más estrés en las aulas, ya que si el sueldo de los profesores va a depender de las notas que saquen sus alumnos en los exámenes, en un sistema en el que cada vez cuesta más vivir dignamente, donde ganar 100€ más o menos a final de mes puede suponer pagar la factura de la luz, o del agua, ¿qué tipo de enseñanza van a querer impartir los profesores?
Con esta medida se retrocede a una escuela autoritaria y disciplinaria, donde el único propósito es la obtención de unas notas. Aunque bueno, ¿ acaso no es ese el camino al que nos están abocando desde todas las instituciones?
Por tanto, más que intentar mejorar la educación, medidas como la de este señor ayudan a que nada cambie y veamos los españoles, una vez más, como el paso del tiempo afecta a las demás naciones menos a la nuestra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)