La guerra és una cosa massa present en l'actualitat per tot arreu del món i és una llàstima que ací a occident sòls hi pensem quan la mort ens toca de prop. Espere que aquesta tragèdia ens faja a tots replantejar-nos que ens ha dut a aquesta situació, i prendre les mesures necessàries per a posar-li fi. Començant, per exemple, per tirar fora a la colla d'assassins que hi tenim per governants.
Aquí teniu un breu resum d'ell que he tingut que realitzar per a la universitat. Espere us agradi, i sobretot el tingau un conter una vegada arribem a ser professors.
FRANCESC FERRER I GUARDIÀ. FUNDADOR DE L’ESCOLA MODERNA
ASPECTES BIOGRÀFICS
Naix el 1859 a Alella. Família d’agricultors ben assentats.
3r de 14 germans.
Fins al 10 anys va anar a l’escola del poble, on l’ensenyança tradicional i la disciplina li deixen un mal record per a tota la vida.
S’entenia molt bé amb el seu germà Josep i li agradava molt escoltar les històries que li contava el seu oncle sobre les conspiracions del general Prim sobre la monarquia.
Als 13 anys, Josep i ell denuncien al capellà del poble al Bisbat per intromissió als seus assumptes familiars. El pare, indignat, l’envia a treballar a una tenda de farina a Barcelona, al barri San Martí de Provençal, on al acabar la feina anava a estudiar a l’Ateneu Obrer, on coneix un altra realitat: Altres obrers com ell estudiant i auto formant-se a pesar dels horaris de la feina, i participava en les seues activitats.
* Va seguir una progressió filosòfica i ideològica de caràcter llibertari amb ideals progressistes. Va iniciar una etapa de reflexió on va llegir a Marx, Engels, Rousseau...qui són els sustrat de la seua formació llibertària.
Inicia una correspondència amb anarquistes i lliurepensadors de tot Europa. Escriu sovint a l’anarquista Piotr Kropotkin, qui defensa que el canvi social s’ha de basar en la formació dels individus i que l’educació es l’eina fonamental per aquest canvi.
Als 20 anys troba feina als ferrocarrils com a revisor de les línies que unien Alacant y Madrid amb França. (fent de intermediari amb els republicans exiliats). Organitza una petita biblioteca al tren per a que la gent es formara.
* Als 24 anys entra en contacte amb els masons amb la lògia “la verdad”. Coneix al introductor de la 1ª internacional a España, Anselmo Lorenzo.
(La masoneria al segle XIX defensa els ideals de la Revolució Francesa: Llibertat, igualtat i fraternitat. El moviment que actúa com a una ret internacional, s’oposa als moviments fàctics de l’església i a les forces dominants de l’estat.
Als 26 anys, participa en activitats insurreccionals com la que va protagonitzar el general Manuel Villacampa en Santa Coloma de Farners (1886). La seua conducta crea sospita i decideix exiliar-se a França, on per sobreviure va fer de vinater, va obrir un restaurant etc. Però sobretot continuà col·laborant amb els republicans exiliats i va arribar fins i tot a ser el secretari de Ruiz Zorrillas .
Queda desenganyat de la política francesa republicana, que era una política republicana burgesa, i torna cap a Espanya.
El 1901, obri l’Escola Moderna. Els seus mètodes pedagogs s’estenen per tot l’Estat. Moltes escoles el copien adoptant els seus mètodes.
31 de maig de 1906 l’Espanya Oficial estava de festa. Es casa Alfons XIII. Una bomba esclatà al Carrer Major prop del rei. Mateu Morrau, bibliotecari de l’Escola Moderna va ser el seu autor.
Ferrer va ser acusat de complicitat i el traslladen a la presó de Madrid sense tenir proves que el relacionaren amb l’atentat. L’acusaren de ser el instigador ideològic i de haver participat en altres atemptats.
Les forces repressores inicien en aquest moment una campanya de desprestigi i persecució cap als seus mètodes pedagògics i es tanquen les Escoles Modernes a Espanya.
El seu empresonament provoca una forta reacció de les forces progressistes europees. Liberals, lliurepensadors, socialistes, anarquistes etc. Es mobilitzen demanant la seua llibertat. Però no va servir de res.
El 3 de juny de 1907 començà el procés judicial que duraria 7 dies. Ferrer i Guardià va quedar en llibertat per faltes de proves.
Per açò, decideix allunyar-se d’Espanya i s’instal·la (s’exilia) un cop més a París.
Des de París continua ajudant als obrers de Barcelona a través del periòdic “Solidaridad Obrera” fundada el 1907. Aconsegueix la vertebració de tot el sindicalisme a Catalunya. Inicialment eren 15.000 afiliats, però inaugura un camí que els portarà a la CNT on el 1919 es troba tota la població obrera.
Defineix un sindicalisme d’ordre revolucionari que va més enllà de reivindicacions laborals i aspira a crear una nova societat.
El 1909 deixa Paris precipitadament perquè una neboda seua estava malalta.
26 de juliol esclata la Setmana Tràgica. 3 dies després corre la veu de que Ferrer i Guardià ha sigut vist a Premià de Mar cremant un convent ( tot i que a Premià no es va cremar cap convent). El 31 d’agost de 1909 el detenen acusat de ser l’instigador i el màxim responsable de la Setmana Tràgica.
El 9 d’octubre comença el consell de guerra contra Ferrer.
El 13 de octubre, a les 9.00hores, amb 50 anys, es afusellat a Montjuïc. El seu afusellament va desencadenar protestes a tota Europa. A la Toscana van declarar una Vaga General, i a Londres, Paris i Brussel·les es van fer manifestacions multitudinàries.
A Brussel·les, a Ferrer i Guardià, considerat un símbol de la llibertat de pensament, se li fa un homenatge per part d’alumnes i professors de la Universitat Lliure cada any.
La pressió internacional, més la crisi espanyola provocada per la guerra del Marroc i la setmana tràgica, obligaren al president a dimitir.
CONTEXT HISTÒRIC
1ª República Espanyola (Ferrer i Guardià tenia 14 anys) declarada el febrer de 1873. El Partit Federalista i Republicà de Pi i Margall, guanya les eleccions.
Fou declarada per una classe política que realment no era republicana, però obrí les portes a una mobilització dels sectors populars que posaren en perill l’ordre econòmic i social burgés.
No va durar ni un any. Colp d’estat del General Pavía. La restauració borbònica de 1875 desarticula e impedeix qualsevol alternativa política i social dels sectors populars i declara il·legal el moviment obrer internacionalista. Les associacions obreres passen a la clandestinitat; per evitar la repressió sòls quedaven dos opcions, o la clandestinitat o l’exili.
* Ferrer dona suport a la causa republicana i ajuda a les associacions obreres que actuen des de la clandestinitat. Cada vegada és més crític amb la postura de l’església que rebutja principis com els de la llibertat, l’expressió, de reunió i el sufragi universal.
La societat de principis del segle XX, es una societat on la situació dels treballadors era molt crítica. La jornada laboral era de més de 12 hores i vivien en condicions lamentables. La pobresa ho abastava tot. I la tensió social era evident.
La presència militar era constant.
Tot i que des de 1877 l’activitat sindical era legal, en la pràctica vivien una constant persecució i la repressió era cada vegada mes sistemàtica.
L’estat de Guerra era una amenaça recurrent i les manifestacions eren reprimides amb duresa.
Els obrers, es troben en un canvi de societat agrícola a una industrial ( que prompte serà de serveis). Treballen en condicions horribles d’explotació, de sous etc. Sovint han de protestar, de rebel·lar-se, però sempre perden i troben la solució en la cultura, és a dir, necessiten formar-se, ser homes cultes per guanyar la batalla, en la qual tenen la raó però no la força.
Això fa que poc a poc s’organitzen al voltant de sindicats.
La primavera de 1909, a Barcelona hi ha una vida molt intensa als barris, això afavoreix l’extensió i l’impacte de les campanyes contra la guerra al Marroc, motiu pel qual la majoria de cases es queden sense pares.
La guerra a Marroc, més el malestar de les classes populars cada vegada més radicalitzades, fan que “Solidaritat Obrera” convoqui una vaga general. Aquesta fou reprimida amb duresa. Es va declarar l’Estat de Guerra i es van tancar tots els periòdics que publicaren noticies sobre el conflicte.
26 de juliol esclata la Setmana Tràgica.
.jpg)
PENSAMENT EDUCATIU DE FERRER I GUARDIÀ
Lliure pensador, apassionat per la vida, la llibertat però sobretot per l’ensenyament. Pensava que l’educació era essencial per aconseguir la llibertat de les persones i l’emancipació dels pobles.
Pensa que per formar una societat lliure, amb una convivència de pau, això s’ha d’aprendre a l’escola.
S’ha d’educar als nens, però també als pares, famílies, mestres i a la ciutadania. L’escola ha d’estar oberta al seu entorn. La seua escola, fa activitats per a tothom. Els diumenges feia lliçons aprofitant els científics, intel·lectuals i escriptors acordes a la seua ideologia, on gent de totes les condicions socials acudien.
El seu pensament s’inscriu en el Republicanisme Federal, i aquest en l’inici del feminisme a Catalunya i Espanya. Ferrer i Guardià plantejà la necessitat de la formació i emancipació de la dóna.
Publica escrits criticant el model d’ensenyança estatal, segons ell Deu es substituït per l’estat, la virtut cristiana pel deure cívic, la religió pel patriotisme, la submissió i obediència al rei, aristòcrates i el clergat per l’acatament al funcionari, al propietari o al patró.
Entra en contacte amb els corrents educatius progressistes del segle XIX. Té contacte amb el pedagog anarquista Paul Robin, qui du una experiència educativa al orfenat que gestiona. Aquest recull nens del carrer i els ofereix una educació basada en l’afecte personal i amb el contacte amb la natura.
Adopta les propostes pel Comitè d’Ensenyament Anarquista en el que hi havia personalitats com Malató, Tolstoj etc. Les seues propostes eren un ensenyament respectuós amb la llibertat, per a la qual cosa calia suprimir la disciplina (que genera mentira), els programes (que anul·laven la originalitat) i les classificacions (que motivaven rivalitats i odi).
Els 3 dimonis de ferrer son la religió ( per la raó natural i la ciència), l’Estat (que qualifica d’opressor) i el capital (per el que ensenya les condicions laborals que degeneraven d’ell).
Creà la Liga Internacional per a la Educació Racionalista dels Infants. Pretenía impulsar l’ensenyament racional, científic, humanitari sobre la concepció dogmàtica tradicional. Insisteix en valors com la solidaritat entre els pobles, la pau, i tot el que pogués afavorir aquesta entesa universal. Personalitats de tota Europa i Amèrica s’apropen a aquest moviment, com la Belga Decroly o l’americàna Emma Common.
PRÀCTICA EDUCATIVA DE FERRER I GUARDIÀ: L’ESCOLA NOVA
- Racional i científica.
- Que desenvolupés l’autonomia dels infants.
- Sense exàmens, ni premis, ni càstigs. Però fomentava la disciplina dels infants.
- Coeducació de sexes.
- Es vetllava per la higiene escolar.
- Coeducació de classes socials.
- Laica i lliure.
- Fomentava la cooperació per aconseguir l’emancipació individual i col·lectiva dels seus alumnes i de la societat en general.
- Fomenta la curiositat. Els alumnes sortien a observar la natura, a conèixer els fenòmens físics i els processos industrials.
- Feia que s’interessessin per la vida de les persones. Com treballaven, com vivien, les condiciones dels treballadors. A més, açò havia de compartir-se, per la qual cosa s’escrivien amb nens i nenes d’altres escoles.
- Escola oberta amb activitats per a tothom.
Importància de la lectura. Textos i llibres triats amb cura com el cas de Las Aventuras de Nono de Juan Grave. Açò és una cosa totalment novedosa, perquè fins al moment els llibres de l’escola eren de preguntes i respostes que fomentaven la repetició i la memorització. Aquest és un llibre d’aventures on el nen es el protagonista.
L’aventura de l’Escola Moderna era la de viure, pensar i raonar. Molts dels seus principis, més de 100 anys després, continuen sent un punt de referència: coeducació social, missatge de laïcitat, el concepte d’ensenyança adaptada a la realitat.
El Butlletí de l’Escola Moderna era l’òrgan de premsa on explicaven el pensament pedagògic de l’escola, però també servia per publicar l’opinió dels nens i nenes.
Cal un nou coneixement per educar en la raó, en la llibertat i aleshores fa una crítica a l’escola actual, l’escola capitalista, i s’han d’oferir continguts alternatius per a una escola emancipatòria amb nous continguts i nous textos.
- Es presentaven els programes de l’Escola Nova.
- Estudis dels professors.
- Notícies del progrés de l’escola racional.
- Traduccions d’articles
- Ressenyes de conferències.
- El pensament dels alumnes.
Els moviments educatius, progressistes europeus i americans, veuen l’Escola Moderna un model a seguir. Els seus mètodes són una autèntica revolució i Ferrer i Guardià participa activament en la seua expansió. Va a trobades i congressos com ara el Congrés Internacional de Lliure Pensament a Roma, on :
- Crítica a la globalització del neoliberalisme.
- Noves fonts de coneixement.
- Noves lectures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario