La finalitat de l'educació i la funcionalitat de l'escola pot entendre's de dues maneres que tenen molt a veure en quin tipus de persona ets i quina visió del món tens.
Com deia Paulo Freire amb el seu discurs carregat de dicotomies, o ets opressor o ets un sotmès, i d'aquesta manera faràs una pràctica educativa d'adaptació al sistema, perpetuant-lo amb les desigualtats que aquest genera, o en faràs una transformadora, revolucionària, dirigida a canviar-lo.
L'escola que dóna resposta a la primera és l'anomenada Escola Tradicional, una escola selectiva, passiva i totalment propedèutica, on l'única intenció és aprovar uns exàmens per poder superar determinades etapes fins a arribar a la universitat, segregant fins aquest moment aquells que són vàlids d'aquells que no ho són. Primer dividint una suposada capacitat intel·lectual i finalment oferint l'oportunitat de continuar únicament a aquells que se la puguin permetre (cal recordar que a Espanya, la pujada de taxes del Govern del Partit Popular, primer partit en democràcia imputat, ha deixat més de 70.000 alumnes fora de la universitat). O, seguint amb Paulo Freire, una educació bancaria que concep als alumnes com a simples bancs on depositar coneixements de forma passiva sense cap valor afegit.
Ja al segle XVIII (amb Rousseau com a iniciador d'aquesta nova forma d'entendre l'educació) va sorgir com a resposta una educació activa i participativa. Una educació que centrà l'atenció en l'alumne convertint aquest en el protagonista absolut del seu procés d'aprenentatge. En aquesta nova visió, que ha arribat fins als nostres dies, el mestre és sols un guia, un orientador que deu ser capaç de desenvolupar les habilitats úniques, innates i particulars de cada individu.
Es pretén la creació d'un individu amb un pensament crític. Una educació per a la vida, dirigida a la formació d'un subjecte conscient de la realitat i d'aquesta manera un ciutadà disposat a posar-li fi a les desigualtats actuals.
Però no sols això, actualment la revolució tecnològica ens ha dut a una societat submergida en un constant i ràpid canvi com no havíem experimentat mai i que ha posat en evidencia a una educació, la tradicional, que no ha estat a l'altura de les circumstàncies. Una vegada acabada l'escola, l'adaptació al medi social és molt difícil perquè l'alumne no està preparat per endinsar-se'n.
En aquest context apareix l'educació per competències, introduïda al sistema educatiu espanyol en la Llei Orgànica d'Educació (LOE, 2006) amb la intenció d'oferir als alumnes les competències necessàries per poder desenvolupar-se en aquesta nova societat del coneixement on ens movem i puguin donar respostes de manera satisfactòria a aquells problemes que els plantegi la seva (incerta) futura realitat.
En altres entrades al blog ja hem parlat força sobre les competències, els seus components o de quina forma podem dur a terme la seva correcta avaluació. Però si tenim en compte que les competències estan formades pels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, com podem ensenyar aquests últims si no hi ha cap ciència què els sustenti? Com podem ensenyar a ser tolerants, honests o respectuosos?
Aquesta pregunta la vam haver de respondre na Sònia, na Marina i jo a la resta de companys, per a la qual cosa vàrem fer aquest divertit Prezzi.
No és el mateix veure-ho sense les nostres afinades i meravelloses veus explicant-ho i donant-li sentit a les imatges i texts, però us diré que la resposta és molt simple: per ensenyar els continguts actitudinals de les competències el mestre sols hi ha de realitzar la seva pràctica educativa de forma coherent amb els valors que es pretenen ensenyar. A més, s'ha de fer sistemàticament des de els primers anys d'escolarització, en totes les àrees i amb tots els professors. És a dir, els mestres han de ser l'exemple a seguir pels alumnes.
Per últim s'ha d'incloure de tant en tant una reflexió que ajudi als alumnes a entendre la importància d'aquests valors i assegurar-nos que els han après de forma significativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario