Ara que ja ha passat la part més pesada dels exàmens i he relaxat una miqueta el incessant ritme d'estudis que duia, de casa a la biblioteca i de la biblioteca a casa, puc sentir la satisfacció de tot allò que he après. Del que era, el que sóc i del que puc arribar a ser.
Tot el dia estic pensant com és el meu pensament actual i com li han influenciat tots els continguts que he après gràcies a la universitat. Però sobretot com, gràcies a ells, puc expressar-me molt millor en crear uns sòlids esquemes de coneixements, molts d'ells vells però molts d'ells nous, que no tenien connexió alguna i ara estan cada vegada més organitzats i ordenats.
No parle sols dels coneixements conceptuals o mecànics, sinó de tots aquells que ens envolten a les persones en qualsevol àmbit on ens desenvolupem, i que he adquirit de forma significativa
Un dels coneixements que més m'agradat aprendre ha sigut adonar-me'n que és l'experiència la que et fa aprendre i que, per això mateix, la pròpia vida és la millor lliçó que un pot rebre.
Tanmateix, jo que sempre estic analitzant-me a mi mateixa i al procés que vaig dibuixant en la vida, he après en primer lloc que això s'anomena metacognició (un auto avaluació per saber on has fallat i poder rectificar-te) i en segon lloc que és un dels principis bàsics que s'han de tenir en compte a l'hora d'iniciar el procés d'aprenentatge dels nens.
I no sols als nens, aquest procés afecta l'ésser humà fins al dia de la seva mort, ja que l'educació es concep com un procés d'aprenentatge que dura al llarg de tota la nostra vida.
Cada segon, cada moment, cada experiència que vivim és un aprenentatge que fem, i per a mi això és màgia. Com tot allò que vivim ens modela i ens dissenya com a subjectes, individuals però col·lectius al mateix temps.
Ser perfectament conscient d'això, m'ha fet adonar-me'n en el temps, durant aquest continu procés de metacognició al que em somet insaciablement, que sóc una persona molt agraïda.
I es que pense que, estigui en qui estigui i fent el que estigui fent, en eixe moment s'està produint la màgia, doncs està fent que visqui una experiència i amb això creant aprenentatge. Estic segur que en John Dewey sap del que parle.
És per això que sempre estic donant les gràcies a tothom, perquè les experiències són les eines en què es crea el coneixement i sols amb ell, podem arribar a ser lliures.
Però una cosa que no hauria de ser cap novetat i ser una obvietat que tothom fera de forma innata, en aquesta societat individualista, competitiva i avariciosa on vivim és l'excepció.
M'he adonat en els anys que la gent es queda sorpresa quan se li agraeix qualsevol cosa, però també puc dir que eixa cara de sorpresa canvia rapidament a cara d'agraïment i satisfacció; cara d'haver-li agradat sentir eixes paraules; de saber que ha contribuït a la felicitat d'un altre ésser humà. Perquè això és a la fi i a la cap el que ens uneix a totes les persones, l'amor i la pau i no l'odi i la guerra que genera la lluita pel gran Imperi de no se sap massa bé que.
Cal ser agraïts en tothom, sobretot amb els més menuts i contribuir així a un món millor.
I si entenem doncs, que l'amor i la fraternitat són l'únic camí possible, ser agraït és altra forma de contribuir.
Així que ja sabeu ciutadans i ciutadanes del món: agraïu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario