Es tracta d'un institut que es centra totalment en els objectius curriculars marcats pel Ministeri d'Educació que com tan bé sabem actuen des del seu aïllament de la realitat. No és casualitat que en cap de les nombroses reformes educatives que ha patit l'estat espanyol no s'haja contat mai amb la participació de la comunitat educativa.
D'aquesta manera podem dir que l'organització escolar d'aquest centre es basa en el paradigma tècnico-racional, ja que s'observa una proposta organitzativa molt planificada amb les estructures molt definides i amb un sistema de normes molt desenvolupat donant peu així a l'aparició del paradigma sociocrític, ja que en moltes ocasions es mostra una disconformitat entre el claustre de professors i el director, que en aquest cas, és l'únic que pren les decisions.
Avui en dia entenem que una escola és una organització integrada per diferents col·lectius on interactuen no sols pares, alumnes i professors, sinó també altres professionals integrals de la comunitat educativa (monitors, personal de menjador, personal d'administració) així com altres professionals dels serveis socials. En el cas d'aquest institut sembla que el temps no ha avançat i ancorat en una educació de fort caràcter tradicional tot queda a disposició del director sense interactuar amb la resta dels seus components evidenciant d'aquesta manera els diferents trets que dificulten el bon funcionament de l'escola com a organització com ara un fort cel·lularisme o una nul·la avaluació de cara al professorat rebutjant així l'eficàcia.
De fet, molts d'aquests professionals que haurien de participar en el seu funcionament estan totalment absents. Una queixa habitual dels professors d'aquest centre és la poca ajuda que tenen per poder controlar als seus alumnes.
La visió en què treballa aquest institut és la d'una empresa. Els alumnes són un bé destinat a ser emprats per altres empreses com mostra la reunió que mantenen els alumnes amb l'empresa IBM.
La cultura del centre està totalment orientada als resultats. Amb una autoritat clara i jerarquitzada es prioritzen l'assoliment dels objectius curriculars per damunt dels processos necessaris per a assolir-los. En aquest cas el director és el motor i la resta no participa en cap presa de decisions.
L'educació informal que d'ella es desprén està basada en aquests valors autoritaris, de la mateixa forma que és l'estil educatiu que s'imparteix: l'autoritari. Caracteritzat aquest per un alt nivell de control i exigències i un nivell baix d'afecte i comunicació mostrant fins i tot hostilitat i rebuig per part d'alguns professors.
Crida l'atenció quan un dels professors diu obertament que ell no té cap tipus de vocació per ser professor més enllà de la cerca d'una certa qualitat de vida. Aleshores quin tipus d'educació pot oferir una persona que sols és professor per poder gaudir de les vacances d'estiu?
Cada professor actua individualment dins de la seua aula, entesa aquesta com un espai aïllat de la resta dels espais del centre evidenciant una forta cultura d'aula en oposició a la recomanada cultura de centre on tots els professors treballen de forma coordinada per assolir uns objectius i aprendre uns dels altres.
Pense que aquest institut no pren en consideració l'entorn socioeconòmic dels seus alumnes, que no ofereix una bona integració als immigrants que hi arriben sinó que els culpabilitza del mal funcionament que puga haver i sobretot que no té en compte que estan treballant en persones que es troben en plena adolescència en un món que no els escolta, que no comprenen, que no els ofereix cap alternativa i que estan demanant a tota costa ser escoltats i poder encaixar.
És un institut basat en la incomprensió entre alumnes i professors, de caràcter autoritari i centrat en la disciplina imposada, i els resultats d'això ja sabem que no han sigut, no són i no seran mai els desitjats quan perseguim una educació de qualitat.
Si aquest centre vol funcionar correctament i oferir una bona educació als seus alumnes hauria de canviar totalment la forma d'organització i estudiar-se en profunditat les teories generals sobre les organitzacions. Òbviament el primer pas seria despatxar al seu director.
Si de mi depengués, agafaria les teories més humanistes com les de la conducta, de les relacions humanes i el managment contemporani i dirigiria el seu funcionament cap a una visió democràtica i participativa on es tingueren en compte tots els col·lectius que integren l'escola i impartiríem una educació que es centrara no sols en els aspectes curriculars sinó també, i sobretot, en els aspectes que realment ens ajuden a realitzar-nos com a persones com per exemple la intel·ligència emocional tan oblidada en aquest centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario