Aquest premi té molt a veure en la cultura d'aula en la qual principalment es fonamenta la professionalitat del mestre a nivell individual. No dubte que els guanyadors siguen uns excel·lents professionals en els quals puguem inspirar-nos i millorar-nos, però aquest tipus de recompensa s'allunya de l'anomenada cultura de centre on l'individu queda relegat a un segon pla en favor del col·lectiu.
És a dir, és d'agrair que es valore la tasca docent que realitzen grans professionals com César Bona (mestre espanyol nominat l'any 2015) especialment en un moment com aquest en el que tan poc valorada està aquesta professió, no sols econòmicament sinó també socialment. Però en certa manera aquest premi està potenciant la competitivitat i l'egocentrisme. Elements claus per al bon funcionament d'aquest capitalisme salvatge que ens domina i aniquila.
Si tractem d'encaminar-nos a una societat cooperativa i col·laborativa, no estaria millor premiar a aquells projectes que siguen el resultat de la participació entre diferents persones?
Òbviament no dic que els guanyadors d'aquest premi no se'l meresquen, de fet són una font de motivació per a tot aquell que vuiga dedicar-se a l'educació. Però sabent l'existència de premis com aquest alguns professors poden caure en la temptació de realitzar el seu treball pensant en aquest premi i no en assolir els diferents objectius de l'educació, com per exemple transformar als alumnes en persones íntegres amb la capacitat i el valor suficient per a millorar aquest món.
Cal passar d'una cultura d'aula a una cultura de centre deixant arrere qualsevol tipus de competitivitat individual i premiar doncs els treballs, projectes i propostes fruit de la col·laboració. Al fi i a la cap, l'evolució de l'ésser humà ha estat possible gràcies a la col·laboració i no a la competitivitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario