El mobiliari sí importa en l'escola

Matrix ja està aquí. D'això no hi ha dubte, però no obstant tenim els mecanismes necessaris per a sobreviure, i la resposta està en una nova educació pensada en els interessos del xiquet i no de les grans corporacions. Rousseau ja ens va advertir uns segles arrere, però ara els estrepitosos resultats de l'educació tradicional són tan evidents que fan tremolar.

L'escola tradicional ens ha deixat en coma i no necessite cap estudi per corroborar aquesta afirmació. Jo sóc el propi resultat d'una educació tradicional. Vint-i-cinc pupitres de cara a la pissarra i una mestra parlant-nos durant aproximadament vuit hores cada dia. Resultat? Estic estudiant l'assignatura de Matemàtiques i no me'n recorde de les taules de multiplicar. Això si, recorde en orgull com en segon de primària vaig ser el que més taules va aprendre de memòria, fins  la sexta! Ara, quasi en la trentena, sóc incapaç de multiplicar set per vuit.

Hauria d'avergonyir-me de no saber-me les taules de multiplicar? No, el sistema educatiu hauria d'avergonyir-se, no jo.

No té cap sentit aprendre a força de repetir uns continguts que poc profit li podrem treure en el nostre futur. O per contra, si és un contingut que si necessitarem, de què ens val aprendre-ho de forma no significativa?

Per sort són moltes les veus que s'escolten al voltant del món i advoquen per un canvi. Aquí us deixe un article molt interessant publicat a El País on la dissenyadora holandesa Rosan Bosch ens parla de la importància del mobiliari en l'escola oferint espais oberts i diàfans on els xiquets puguen descobrir el món en llibertat i desenvolupar-se correctament atenent a les necessitats reals que ens planteja el segle XXI.

Feu click en la imatge de la nostra amiga Rosan Bosch:

Fem de l'escola un lloc on gaudim alumnes i mestres.