Una poesía de: IFDAV
D'un poble vaig sortir,
per anar a viure a ciutat,
molts anys viscuts allí,
i ara, al poble he tornat.
Olor de fems,
moltes vegades;
diguem-ho clar:
Merda a cabassades.
Però, s'hi esta tan bé,
enmig de la planura,
nomès sortir al carrer,
i ja hi ets a la natura.
Refilen els ocells,
borden els gossos,
no n'hi ha desgavell;
son sons harmoniosos.
Animals i pastures,
vaques, porcs,
i tota mena de criatures.
Viure aquí, és un goig.
Quí torna a ciutat?
Sirenes, contaminació,
ciutat per tots aquells,
Qui els agrada el soroll.
Jo, estic bé,
ja no hi vull tornar,
això, és vida, és plaer;
és viure, de veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario